Laringitis. Causes i bones pràctiques
Us parlaré de les laringitis, ja que són molt habituals a tardor-hivern, i ara fa un parell de setmanetes que n’estem veient moltes a la consulta, segurament per aquests dies de vent!
És la inflamació de la laringe, que és on hi ha les cordes vocals, que també s’inflamen. Si algun dels vostres fills n’ha tingut segur que ho recordareu, perquè solen espantar molt, i són recurrents, es a dir, que segurament repetirà!
També es coneix com crup o laringitis estridulosa, pel soroll tan particular i únic que fa (els pediatres quan ho sentim ja no ens cal explorar al nen, ja ho diagnostiquem només amb el soroll característic de la tos i l’estridor, ara us ho explicaré)
L’edat típica és entre els 6 mesos i els 6 anys (pic d’incidència als 2 anys).
En la majoria la causa és vírica (como no!), com el virus parainlfluenza i influen
Algun cas, però pocs, pot ser per canvis climàtics bruscos o bacteriana o al·lèrgica.
Es sol manifestar de forma brusca, quasi sempre de nit (és la típica urgència que et desperten a la nit , jeje) amb tos seca molt forta, que s’assembla al bordar d’un gos, per això es diu tos perruna, afonia (pèrdua de la veu o ronquera, a causa de la inflamació de les cordes vocals que hem dit) i pot haver un estridor inspiratori, un soroll molt característic, quan el nen agafa aire, que empitjora al plorar o agitar-se, i aquí la liem…perquè quan el nen sent aquest soroll s’espanta, aleshores encara augmenta més aquest estridor…i cercle viciós….
A vegades els dies abans han presentat un refredat (mocs, febreta…)
Per sort la majoria són lleus, encara que espanten molt, són lleus, però algunes evolucionen a moderades-greus si presenta dificultat per respirar o cianosis (col.loració blavosa al voltant de la boca)
I que podem fer?
• Primer de tot respirar aire fresc i humit: Sortir al balcó, obrir nevera o congelador… ja que l’aire fred ajudarà a desinflamar la via aèria superior.
• Administrar un antiinflamatori: Ibuprofè, però idealment un corticoide, que us receptarà el pediatre (que si ja és el segon episodi recordareu segur)
• Intentar tranquil·litzar al nen i a vosaltres, i evitar que s’agiti o plori.
• No necessita tractament antibiòtic, ja que és una infecció vírica la majoria de casos.
• No hem d’utilitzar xarops ni supositoris per la tos.
• No hem de fer vaos d’eucaliptus ni d’altre tipus, ja que podríem irritar més encara la mucosa de la via respiratòria.
En alguns casos, per sort poquets, requeriran ingrés hospitalari per administrar adrenalina nebulitzada o inclús intubació.
Espero que us hagi agradat, i que si us hi trobeu almenys no us espanteu tant perquè no us enganxi de sorpresa!
